El meu avi se’n va anar a Cuba
a bordo del “Català”
el millor vaixell de guerra
de la flota d’ultramar.

El timoner i el nostramo
i catorze mariners
eren nascuts a Calella de Palafrugell.

Quan el “Català” sortia a la mar
els nois de Calella feien un cremat
mans a la guitarra solien cantar:
Visca Catalunya! Visca el “Català”!

Arribaren temps de guerres
de perfídies i traïcions
i en el mar de les Antilles
retronaren els canons.

Els mariners de Calella
i el meu avi enmig de tots
varen morir a coberta, al peu del canó.

Quan el “Català” sortia a la mar
cridava el meu avi: Apa, nois, que és tard!
Prô els valents de bordo no varen tornar,
tingueren la culpa els americans.